Cultura, Lectures I Literatura Per A Infants I Joves En Català []

[Ressenya crítica elaborada per Montse Morales i Payà, en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.

En aquesta anàlisi del llibre Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó editada per Germania comentarem, en primer lloc, les il·lustracions d’Empar Piera; a continuació, analitzarem algunes de les característiques de les rondalles com ara els personatges o el lèxic i acabarem amb una valoració final.

Les il·lustracions d’Empar Piera majoritàriament dialoguen amb el text ja siga recreant-lo com, per exemple, la il·lustració d’«El xiquet que volia ser gos» o, també, en la rondalla «El dimoni emplomat»; ja siga contrastant-lo el text, com és el cas de la rondalla «Ja serà pols, si la cua es trenca!».

També aporta elements que afegeixen sorpresa o humor a la narració, com la de «L’assemblea dels ratolins» o «La rateta pifianta» on la protagonista porta un barret d’allò més elegant! En adició, la perspectiva de les il·lustracions situa el lector en un lloc privilegiat per mirar i accentua moments claus del relat com passa amb «La bona xiqueta» que mostra una xica amb una estrella al front,  un regal de la vella que acciona els gels de la germanastra.

En general, podem afirmar que en la majoria dels casos la imatge transmet la intenció narrativa d’evocar, però també d’ironitzar, de commoure o de divertir; a més, la tècnica enriqueix el conjunt i  és consistent al llarg del llibre.

A continuació, analitzem tres rondalles que responen a tipus diferents per comparant-ne les característiques. Comencem amb «La rateta pifianta», una versió de la rateta presumida. Pertany, al tipus de rondalles d’animals on apareixen dotats de característiques, com la facultat de parlar, que els acosten a les persones.

La rondalla  segueix la llei de la triada ja que hi ha tres pretendents per a la rateta. Així, pel que fa als personatges, la protagonista és la rateta i els secundaris, els seus pretendents: l’ase, el gall i el ratolí. Quant al vocabulari, cal destacar l’adjectiu pifianta (presumida), i la descripció del ratolí: «blanc, guapot i simpàtic»; cal dir que els verbs de l’acció estan en passat i que hi ha una indefinició temporal i espacial, característica que comparteixen les altres dues rondalles que analitzarem. També s’ha de destacar d’aquesta rondalla l’ús d’expressions, frases fetes o refranys que s’hi troben com: «Pensat i fet», «en un tres i no res» i «amb la cua entre les cames».

Finalment, les fórmules de començament i acabament són compartides per totes les rondalles del llibre: «Això diu que era una vegada…», «Conte contat, ja s’ha acabat. Per la xumenera se n’ha anat, cauen anissos i torrat, qui no s’alce s’ha cagat!».

Seguim  amb l’anàlisi de la rondalla costumista «El dimoni emplomat», un tipus de narració que sol reflectir maneres de viure pròpies de l’àmbit rural, amb presència de la nostra tradició a través dels menjars, festes o comportaments que, en molts casos, han deixat de ser presents a la vida diària.

Dins del tipus de rondalles costumistes, hi ha les humorístiques que, com en el cas d’«El dimoni emplomat», la finalitat bàsica és fer riure, encara que poden incloure elements alliçonadors pel contrast amb la situació que s’hi esdevé. Apareixen els personatges arquetípics de la narració oral: el Rector, el Sagristà, l’Alcalde, el matrimoni i els veïns del poble.

D’aquesta rondalla, m’agradaria remarcar que és la dona del matrimoni qui motiva l’avanç de l’acció: ella pensa i decideix, açò és, és enginyosa, la qual cosa és positiva quant al tractament de la dona i del seu paper dins la literatura tradicional.

Pel que fa al vocabulari, hi ha substantius com cascú, desvergonyit o la forma verbal estigam que són pertinents a un registre col·loquial, genuí de la narració tradicional. O algunes expressions o refranys característics de la zona de Beneixama: «dient-se tonyineta de sorra», «descombaldo» (malifeta), «tenir el cap a carrerons», «estar en conill» i «boixada» (punyada).

Finalitzem aquesta part de l’anàlisi amb «La bona xiqueta» una versió de la Ccendrosa o Ventafocs. Una rondalla meravelloses amb presència d’éssers humans que posseeixen qualitats sobrenaturals i objectes que tenen virtuts màgiques.

És rellevant comentar que hi ha matisos agonístics, en concret, hi apareix la llei d’oposició entre la bondat i la malícia. Així, hi ha la protagonista que és la xiqueta; uns personatges secundaris com són el pare, la madrastra i la germanastra, i la vella que és el personatge meravellós. Es tractaria d’una fada que li atorga un objecte màgic (una estrella d’or al front).

Una possible lectura que se’n deriva d’aquesta rondalla és la lliçó que sempre hi ha una recompensa per tenir una bona actitud (en aquest cas, l’estrella i el casament per a la protagonista), però també hi ha un càstig per no ser solidaris (com la germanastra que no es casarà perquè té un moc al front).

En conclusió, Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó és un llibre format per un gran nombre de rondalles de diversos tipus (de bèsties, meravelloses, etc.); es tracta d’un recull de narracions orals recopilades en una zona concreta, el poble de Beneixama de l’Alcoià. Un pas perquè els infants i els joves (sobretot els de la zona) recuperen la tradició de la seua cultura i assolisquen valors universals alhora que actituds característiques del nostre entorn.

El llibre inclou unes propostes didàctiques per a l’alumnat de l’educació primària i secundària. Us enllacem una entrevista amb l’autor, Francesc Gascó a la pàgina de l’editorial Germania.


Comments



You must be logged in to post a comment.

Name (required)

Email (required)

Lloc web

Speak your mind


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 6 12 ?