Cultura, Lectures I Literatura Per A Infants I Joves En Català []

Quadern, El País

octubre 20, 2011 | | Feu un comentari

Reproduïm l’article que el 20 d’octubre de 2011 per Esperança Costa va publicar a El País Quadern amb el títol “Els crítics literaris més implacables”.

“Xiquets i adolescents de la generació 2.0 revolucionen la cadena del llibre juvenil gràcies a Internet i a les xarxes socials.

Quan només tenia sis anys, els pares de Joan Marco Perales li regalaren un exemplar de Harry Potter. Potser, per això, en el bloc que va obrir en Internet als 12 anys s’autodefineix com “un muggle que volia ser mag”.

“També sóc un sinsajo”, diu, “però em considere més muggle/mac perquè fou la saga que em va introduir en la Literatura Juvenil”. Traduïm: muggle, en la reeixida obra de J. K. Rowling, és una persona sense poders màgics, i sinsajo és un ocell, un símbol de la trilogia Els jocs de la fam, de Suzanne Collins.

Ara, amb 13 anys, Joan té més de 120 seguidors en el seu bloc de crítica literària Papel y Tinta . Ell mateix en dissenya les seccions, baixa d’Internet les portades, adequa les imatges amb Photoshop, escriu la ressenya de la contraportada i, a continuació, comenta les novel·les amb molta gràcia, però implacablement.

“Vaig començar el llibre i, com que no m’agradava el principi, el vaig tornar (no estic jo per tenir llibres que no m’agraden si em costen 17 euros)” o “M’ha agradat com escriu James Dashner. Escriu ràpid, perquè no ens tallem les venes”, són alguns dels seus divertits comentaris.

Joan segueix l’estela d’un fum de joves lectors, tan insaciables com independents i molt actius en les xarxes socials, que han començat a dir la seua sense cap complex, amb un llenguatge propi i al marge del món dels adults. Se segueixen els uns als altres en la blocosfera, Facebook, Twitter o Tuenti i, fins i tot, hi ha qui té un canal propi en Youtube. Un fenomen inèdit, perquè els adolescents han passat de ser objectes passius de les editorials i els escriptors a esdevenir subjectes actius i, allò que és més important, escriuen sobre el que lligen, una cosa impensable fa tan sols uns anys.

Una de les amigues de Joan al ciberespai, Alicia Rojo, de 15 anys, té més de 900 seguidors a nochedepalabras.com. A la seua curta edat, Alicia ja és una assessora experimentada: les editorials més importants li envien les galerades de les novetats perquè n’opine, i SM li va trametre l’edició en proves d’Allà on els arbres canten, l’última novel·la de Laura Gallego. “La història està ben feta, encara que de vegades es puga predir”, comenta Alicia en la seua web sobre l’obra de Gallego. “M’ha agradat molt. […]I bé, Aquiex final m’ha emocionat com cap altre final de Laura ho havia fet. És preciós, dels que us faran plorar”.

“Vaig crear el bloc quan tenia 13 anys”, explica Alicia, “però abans, amb 11, tenia una web on els joves de la meua edat podien penjar les seues obres i, a més, col·laborava en línia amb algunes escoles de Mèxic per a promocionar la lectura i l’escriptura”. Alicia mostra una maduresa que li pot permetre treballar, ara mateix, d’agent o de consultora literària.

Com l’alacantí Álex Campoy que, amb el seu amic Mr. Sandman, va obrir a 16 anys “El creador de sueños” (elcreadords.com) amb vora 600 seguidors. O Arantxa  i el seu bloc Literatura Youth Fantasy amb uns 1 300 subscriptors, per parlar només de blocaires valencians.[/…]

Uns blocs que estan fora de la tutela dels mestres

La llista és interminable, una selva on els adults es perden fàcilment. Els adolescents 2.0 han trencat les barreres, són ubics, estan per tot arreu. Els editors s’han vist sorpresos i superats per aquest fenomen espontani. Van a la caça dels blocaires adolescents amb més seguidors i els regalen llibres, conscients de la publicitat gratuïta, tremendament exponencial, que això suposa. Hi ha joves que es venen clarament i descarada: “Ets una editorial interessada a fer-te una ressenya?”.

Moltes de les editorials valencianes estan presents en les xarxes socials, però merament com a anunciadores de novetats, no com a participants actius. I només Maeva té en la web un fòrum obert als lectors, però sense massa èxit: els joves prefereixen escriure’s entre ells. “La gràcia d’aquests blocs és que estan fora de la tutela dels mestres”, afirma Gemma Lluch, professora de Literatura Catalana de la Universitat de València i experta en Teoria sobre la Lectura i la Literatura Juvenils. “És una conseqüència de l’ús de les xarxes socials i del model que va encetar Laura Gallego”.

Aquesta escriptora de Quart de Poblet va ser pionera pel que fa a l’ús d’Internet i de la 2.0: té 8.000 seguidors en Twitter i la seua web supera els dos milions de visites. “El secret? Laura, a més de ser una bona escriptora, coneix els adolescents i, sobretot, els valora, els respecta, els escolta i conversa amb ells”, es llig en el bloc de Gemma Lluch (lluchg.s.uv.es), que també participa en Facebook, Twitter i Google Plus.

Arran d’aquest fenomen, Lluch ha posat en marxa un projecte d’investigació internacional anomenat “Disseny, acompanyament i avaluació de la promoció de la lectura en 2.0”, amb la col·laboració d’altres experts de Mèxic, Xile i l’Argentina.

Ara bé, els joves, tot i la seua independència a l’hora d’escriure, són captius de la publicitat dels best-sellers i de les grans multinacionals. De fet, les ressenyes fan sempre referència a les últimes novetats editorials, especialment del món fantàstic, ara tant de moda, i molt poc als clàssics o a les obres llegides per recerca pròpia. En això, però, no es diferencien tant dels adults.

Tots els blocs juvenils anomenats fins ara estan escrits en castellà. La recerca que des d’aquest diari s’ha fet per trobar adolescents que escriguen en valencià ha estat negativa.  “Sí que trobem blocs lligats a les escoles, però no fora de l’àmbit educatiu. Tot i el gran esforç de mestres, escoles i editorials, els adolescents ho fan majoritàriament en castellà”. Quina és la raó d’aquesta disfunció? La 2.0 no és més que un reflex de la societat, i el poder del mercat i dels mitjans de comunicació és molt gran.  “Cal un suport més gran dels mitjans de comunicació públics, i també de l’administració, per a crear un lloc públic en la xarxa on els xiquets diguen el que vulguen i per iniciativa pròpia”, conclou.

Per Facebook contactem amb un dels blocaires en valencià més joves que hem trobat, Àngel Cano, nascut a l’Olleria fa 20 anys i estudiant de Filologia Catalana. A 17 anys va obrir “El nét del tio Pipo” [blocs.mesvilaweb.cat], que va encetar amb una anàlisi de Consells, proverbis i insolències de Joan Fuster. Però, res de muggles i sinsajos.”


Comments



You must be logged in to post a comment.

Name (required)

Email (required)

Lloc web

Speak your mind


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 4 5 ?