Cultura, Lectures I Literatura Per A Infants I Joves En Català []

[Ressenya crítica elaborada per Montse Morales i Payà, en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.

En aquesta anàlisi del llibre Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó editada per Germania comentarem, en primer lloc, les il·lustracions d’Empar Piera; a continuació, analitzarem algunes de les característiques de les rondalles com ara els personatges o el lèxic i acabarem amb una valoració final.

Les il·lustracions d’Empar Piera majoritàriament dialoguen amb el text ja siga recreant-lo com, per exemple, la il·lustració d’«El xiquet que volia ser gos» o, també, en la rondalla «El dimoni emplomat»; ja siga contrastant-lo el text, com és el cas de la rondalla «Ja serà pols, si la cua es trenca!».

També aporta elements que afegeixen sorpresa o humor a la narració, com la de «L’assemblea dels ratolins» o «La rateta pifianta» on la protagonista porta un barret d’allò més elegant! En adició, la perspectiva de les il·lustracions situa el lector en un lloc privilegiat per mirar i accentua moments claus del relat com passa amb «La bona xiqueta» que mostra una xica amb una estrella al front,  un regal de la vella que acciona els gels de la germanastra.

En general, podem afirmar que en la majoria dels casos la imatge transmet la intenció narrativa d’evocar, però també d’ironitzar, de commoure o de divertir; a més, la tècnica enriqueix el conjunt i  és consistent al llarg del llibre.

A continuació, analitzem tres rondalles que responen a tipus diferents per comparant-ne les característiques. Comencem amb «La rateta pifianta», una versió de la rateta presumida. Pertany, al tipus de rondalles d’animals on apareixen dotats de característiques, com la facultat de parlar, que els acosten a les persones.

La rondalla  segueix la llei de la triada ja que hi ha tres pretendents per a la rateta. Així, pel que fa als personatges, la protagonista és la rateta i els secundaris, els seus pretendents: l’ase, el gall i el ratolí. Quant al vocabulari, cal destacar l’adjectiu pifianta (presumida), i la descripció del ratolí: «blanc, guapot i simpàtic»; cal dir que els verbs de l’acció estan en passat i que hi ha una indefinició temporal i espacial, característica que comparteixen les altres dues rondalles que analitzarem. També s’ha de destacar d’aquesta rondalla l’ús d’expressions, frases fetes o refranys que s’hi troben com: «Pensat i fet», «en un tres i no res» i «amb la cua entre les cames».

Finalment, les fórmules de començament i acabament són compartides per totes les rondalles del llibre: «Això diu que era una vegada…», «Conte contat, ja s’ha acabat. Per la xumenera se n’ha anat, cauen anissos i torrat, qui no s’alce s’ha cagat!».

Seguim  amb l’anàlisi de la rondalla costumista «El dimoni emplomat», un tipus de narració que sol reflectir maneres de viure pròpies de l’àmbit rural, amb presència de la nostra tradició a través dels menjars, festes o comportaments que, en molts casos, han deixat de ser presents a la vida diària.

Dins del tipus de rondalles costumistes, hi ha les humorístiques que, com en el cas d’«El dimoni emplomat», la finalitat bàsica és fer riure, encara que poden incloure elements alliçonadors pel contrast amb la situació que s’hi esdevé. Apareixen els personatges arquetípics de la narració oral: el Rector, el Sagristà, l’Alcalde, el matrimoni i els veïns del poble.

D’aquesta rondalla, m’agradaria remarcar que és la dona del matrimoni qui motiva l’avanç de l’acció: ella pensa i decideix, açò és, és enginyosa, la qual cosa és positiva quant al tractament de la dona i del seu paper dins la literatura tradicional.

Pel que fa al vocabulari, hi ha substantius com cascú, desvergonyit o la forma verbal estigam que són pertinents a un registre col·loquial, genuí de la narració tradicional. O algunes expressions o refranys característics de la zona de Beneixama: «dient-se tonyineta de sorra», «descombaldo» (malifeta), «tenir el cap a carrerons», «estar en conill» i «boixada» (punyada).

Finalitzem aquesta part de l’anàlisi amb «La bona xiqueta» una versió de la Ccendrosa o Ventafocs. Una rondalla meravelloses amb presència d’éssers humans que posseeixen qualitats sobrenaturals i objectes que tenen virtuts màgiques.

És rellevant comentar que hi ha matisos agonístics, en concret, hi apareix la llei d’oposició entre la bondat i la malícia. Així, hi ha la protagonista que és la xiqueta; uns personatges secundaris com són el pare, la madrastra i la germanastra, i la vella que és el personatge meravellós. Es tractaria d’una fada que li atorga un objecte màgic (una estrella d’or al front).

Una possible lectura que se’n deriva d’aquesta rondalla és la lliçó que sempre hi ha una recompensa per tenir una bona actitud (en aquest cas, l’estrella i el casament per a la protagonista), però també hi ha un càstig per no ser solidaris (com la germanastra que no es casarà perquè té un moc al front).

En conclusió, Rondalles de Beneixama de Francesc Gascó és un llibre format per un gran nombre de rondalles de diversos tipus (de bèsties, meravelloses, etc.); es tracta d’un recull de narracions orals recopilades en una zona concreta, el poble de Beneixama de l’Alcoià. Un pas perquè els infants i els joves (sobretot els de la zona) recuperen la tradició de la seua cultura i assolisquen valors universals alhora que actituds característiques del nostre entorn.

El llibre inclou unes propostes didàctiques per a l’alumnat de l’educació primària i secundària. Us enllacem una entrevista amb l’autor, Francesc Gascó a la pàgina de l’editorial Germania.

Publicat a: Gemma Lluch (2012): “Lectures adolescents per a la #primaveravalenciana”, Pensar la lectura.. Posdata. Levante EMV (9 de març de 2012, pàg. 8 )

També les dificultats i els problemes tenen aspectes positius. La #primaveravalenciana en té un, que molts ja coneixíem. Més enllà de la borratxera absurda, compartida i que molesta els veïns, existeix un adolescent que pensa, mira i llig. Que pateix amb la situació econòmica que vivim, que s’indigna amb les despeses absurdes de nou-ric que els governants valencians han practicat durant anys, amb el robatori de diners que haurien de servir per mantenir la qualitat de la sanitat i l’educació pública. Estudiants que no admeten ni entenen ni volen una manera obsoleta, caduca, antiga de mirar el món.

Tradicionalment, l’adult ha triat les lectures que han de llegir els adolescents. I la tria venia condicionada per la visió que tenia de l’adolescent. Conflictes que parlen d’amor, que transcorren entre els passadissos dels instituts i que mai no s’aventuren més enllà dels barris de copes… Lectures que redueixen el món a les quatre parets on, pensàvem, avorrien la vida.

Però també, tradicionalment, els fills construeixen bona part de la seua vida amagats dels pares. A esquenes dels professors.

La #primaveravalenciana demostra que les quatre parets fa temps que ja no existeixen. Els WhatsApps o els twitters, l’streming, el facebook, el bloc o el tuenti ensenya un altre món, unes altres maneres de mirar-lo. Una altra forma de viure’l més enllà del control dels pares o dels docents, dels polítics o de la policia.

Noves mirades, noves lectures? Però, quines lectures proposem als adolescents de la #primaveravalenciana? Quines lectures trien? Quines els interessa?

Històries del paradís de Xavi Sarrià (Bromera, 2008) creua les vides d’un filandés, una trapezista, una formiga o dos germans africans… Estranyes coincidències lliguen les quatre parets d’una japonesa amb la casa de Bud entre camps de blat i Toyotes. Un món plural més enllà de les classes, on és possible que els personatges “tinguen allò que no els agrada: el futur”.

Però també és possible que lectures com aquestes els ajude a construir-se amb coratge, intel·ligència i mirada crítica.

Presentem un llibre que hem escrit per a l’estudi de la literatura per a infants i joves en català. Una ajuda per als mediadors (docents, bibliotecaris, etc.) i per als estudiants dels graus de filologia, educació,  magisteri, biblioteconomia, etc.

Referència bibliogràfica: Gemma Lluch i Caterina Valriu (2012): La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera i IIFV.

Apareixerà en la col·lecció l’Essencial en breu, a continuació us deixem l’índex que avança els continguts del llibre:

LA LITERATURA PER A INFANTS I JOVES

1 La narrativa per a infants i joves
1.1 Anàlisi pragmàtica: El circuit lector i cultural, El circuit virtual: la lectura a la 2.0,  Els autors i Els mediadors
1.2 Anàlisi paratextual: Els paratextos més visibles, els interiors i els exteriors
1.3 Anàlisi narrativa: La narració segons l’autoria, Els gèneres, Les temàtiques, Els universos de ficció, L’estructura de la narració i la temporalitat, El narrador i el diàleg, Els personatges, L’escenari i l’època i L’estil

1.4 Proposta d’esquema per a l’anàlisi de relats

2 La poesia per a infants i joves
2.1 Anàlisi pragmàtica
2.2 Anàlisi paratextual
2.3 Anàlisi estilística: Temàtiques i Estilística
2.4 Proposta d’esquema per a l’anàlisi de poemes

3 El teatre per a infants i adolescents
3.1 Anàlisi pragmàtica: L’edat del receptor: espectador i lector, El teatre d’autor o de companyia, La lectura i l’espectacle, La ideologia de l’obra i El discurs sobre el teatre
3.2 Anàlisi paratextual
3.3 Anàlisi de la ficció: L’espai escènic, La focalització, L’organització de l’acció, el temps i l’espai, El ritme, L’administració de la informació, El punt de vista i els efectes sobre el receptor
3.4 Proposta d’esquema per a l’anàlisi de teatre

4 Els gèneres amb il•lustració

4.1 La il·lustració en els llibres

4.2 L’àlbum il·lustrat: El format, Les imatges, El text

4.3 El còmic i la novel·la gràfica

4.4 Proposta d’esquema per a l’anàlisi del llibre il•lustrat

II LA HISTÒRIA DE LA LITERATURA

5 Les propostes inicials de la literatura catalana
5.1 Els inicis: 1904-1916
5.2 La literatura infantil noucentista: 1917-1930
5.3 La literatura infantil durant la II República i la Guerra Civil: 1931-1939

5.4 Aproximació a les obres destacades
Les extraordinàries aventures d’en Massagran, JM Folch i Torres
Els sis Joans, Carles Riba
El més petit de tots, Lola Anglada

6 De les propostes dels anys seixanta a l’efervescència dels vuitanta
6.1 La literatura infantil i juvenil catalana
6.2 El desenvolupament de la narrativa juvenil: Aventura i novel·la històrica, Realisme, Fantasia, Novel•la negra i ciència ficció

6.3  Aproximació a les obres destacades

La casa sota la sorra, Joaquim Carbó
El zoo d’en Pitus , Sebastià Sorribas
Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo
El savi rei boig, Empar de Lanuza
La lluna d’en Joan, Carme Solé Vendrell
Les tres bessones, de Roser Capdevila i Mercè Company

7 Dels inicis del noranta al final del s XX
7. 1 Lectura i escola
7.2 Els gèneres:  Poesia, Teatre, Àlbums, Narrativa, Tradició oral
7.3 Aproximació a les obres destacades
Han cremat el mar, Gabriel Janer Manila
La rata Marieta, de Fina Masgrau i Lourdes Bellver
El Centaure, Jaume Cela Més música, mestre!, Miquel Desclot

Apèndix
1 Bibliografia imprescindible per a l’estudiós
2 Lectures divulgatives per a pares i mediadors
3 Obres de literatura infantil i juvenil catalana citades
4 Referències bibliogràfiques

Esperem que us agrade llegir-lo com ens ha agradat a nosaltres escriure’l.

Gemma Lluch i Caterina Valriu

Sopa Trencada (Cruïlla, 2010) o Sopa Rota (Alfaguara, 2011) és el segon llibre de Jenny Valentine, publicat el 2009 amb el títol Broken Soup.

El primer llibre de Valentine, Finding Violet Park, va ser editat el 2007 i va guanyar el Children’s Fiction Prize del diari The Guardian. A Espanya, Cruïlla el publica amb el títol Violet Park i Alfaguara com a Busco a Violet Park, dos anys més tard.

El llibre ha tingut èxit a la xarxa i blocs com ara El templo de las mil puertas o el Club de literatura infantil de la Biblioteca del Casino de Manresa publiquen ressenyes que ens informen de l’argument, dels personatges i d’aquells aspectes que poden interessar-nos més.

En aquest espai, sí que voldria destacar la manera que té l’autora de presentar el tema de la mort. Una mort vista o, millor dit, viscuda o patida des d’òptica dels petits i dels adolescents.

És important recordar que la protagonista Rowan només té 15 anys, la germana Stroma en té 6 i Bee i Harper, els amics, 18. Ells són els que sobreviuen perquè no tenen elecció, perquè hi ha gent que depèn d’ells, són els que es queden per contar-nos la seua història.

I m’agrada el punt de vista que tria l’autora, perquè sembla que la mort és només una excusa, perquè el relat parla d’alguna cosa més que la interrupció d’unes vides per una mort no anunciada.

Parla de les conseqüències col·laterals. Parla de responsabilitats, de créixer, de l’actitud cap a la vida, de la soledat que un nen pot sentir quan els adults no miren ni veuen, no hi són ni ningú els espera.

Una història que queda lluny de les modes i amb tot comparteix el ritme narratiu i la focalització interna dels relats més actuals. Sopa Trencada és una proposta de lectura per als adolescents que no sempre troba una etiqueta. D’aquest tema parla @Alexia_Aikawa al seu bloc Un hacedor en el desierto perquè de vegades és difícil agrupar en una sola etiqueta la diversitat de relats, de bons relats, que es publiquen per als adolescents.

Versió en castellà a: Cultura y Lecturas Adolescentes

En la literatura per a infants i joves és fonamental la tipografia utilitzada i el disseny gràfic de la pàgina. Silvia Senz és la responsable del bloc De Editione i la presentació del contingut és: El seus centres d’interès són la tipografia, l’edició i el món del llibre, particularment en català. La seva llengua de publicació és exclusivament el català”.

Però què és la tipografia? Silvia Senz la defineix així en l’entrada “Tipografia per a editors i correctors: què cal saber i on trobar-lo“:

“S’entén per tipografia o art tipogràfic el conjunt de regles més o menys estables i generalitzades de composició i disposició tipogràfiques dels elements d’un text (escriptura tipogràfica o re-codificació tipogràfica de l’escrit), afaiçonades durant segles de pràctica en les impremtes i les editorials, sobre els fonaments d’un seguit de criteris estilístics i funcionals que entenen l’ús de la tipografia i de l’espai com el mitjà per obtenir un producte gràfic que sigui: 

– estèticament coherent,
– semiòticament consistent (adequat a l’acte de comunicació diferida que és tota obra publicada),
– llegible,
– gràficament proporcionat i harmònic,
– fàcilment identificable, comprensible i manejable.”